Han passat per aquí

dijous, 19 / novembre / 2009

El amor desolado




Yo puse el esfuerzo
y ella la desgana.
Yo el hondo silencio
y ella la palabra,
Yo senda y camino
y ella la distancia.
Yo puse los ojos
y ella la mirada.

Quise entre mis manos
retener el agua
y sobre la arena
levanté mi casa.
Me quedé sin manos,
me quedé sin casa;
fui raíz oscura
y ella tronco y rama.

Para que la cuenta
del amor sumara,
ella puso el cuerpo,
yo el cuerpo y el alma.
Era toda viento,
yo todo montaña.
Yo pura resina,
y ella pura llama.

Una noche oscura
se fue de mi casa.
Cegaron mis ojos
para no mirarla.
Para no seguirla
cerré las ventanas.
Clausuré las puertas
para no llamarla.

Puse rosas negras
sobre nuestra cama.
Sobre su memoria
puse rosas blancas.
Y a la luz difusa
de la madrugada,
me quité la vida
para no matarla.

Yo lo puse todo,
vida, cuerpo y alma,
y ella, Dios lo sabe,
nunca puso nada.


Letra: José F. Dicenta

dilluns, 9 / novembre / 2009

Albada

Esdevenir oceà silent, adolorit desig
aquella angoixa que posàrem nom
aquell trencall d'espina amb alè de mort
esdevenir cingle, ta pell lluent de perill

I morir, potser deixar de ser, i morir
lluny de tot, ínfim respir, lluny de tot
nafrat el cos, lliurar-te l'ànima nafrat el cos
i morir, naixent en tu, és bell morir

Però hem compartit mots, vers, morts
hem viscut nits de boira, nits llunyanes
Sabem l'enveja de la rosella i la rosada

Hem viscut dins de l'altre, altre cos
sense sofrir, sentir, les ànimes estranyes
com si tu i jo bastéssim una sola albada

dijous, 5 / novembre / 2009

No aprendré la nit

No aprendré la nit, ans vull anar fins a tu
prendre la llàgrima i el gemec
l'ànsia d'aquell vers!

El teu cos nu, ta pell
l'alba allunyada i amatent al mar i al batec
llegir els teus ulls i saber que només és en tu
que puc aprendre la nit

al teu cos petit i pàl·lid
besada i esguard i mans resseguint la geografia
el desig i el llençol fred esgrafiant els teus paisatges

I els llavis!
Quanta besada alenada de vespre i tarda, curulla de nit
que oblido i llenço al cingle de les aurores que mai han estat
Ser, de bell nou, ignorant de nits i del teu cos. Entremaliat desig

Acurada espera de tanta nit!

Cercar en aquest bloc

S'està carregant...